[Future History or "Heinlein Timeline" 05] • L’home Que Va Vendre La Lluna

[Future History or "Heinlein Timeline" 05] • L’home Que Va Vendre La Lluna
Authors
Heinlein, Robert A.
Publisher
Laia
Tags
science fiction , ciencia ficción , fantasy , classics , anthologies , novela
ISBN
9780671578633
Date
1950-05-01T00:00:00+00:00
Size
0.31 MB
Lang
fr
Downloaded: 15 times

L’home que va vendre la lluna , editat en català l’any 1986 per la malaurada editorial Laia, és una novel·la que podríem catalogar de ciència-ficció-de-negocis. No sé si aquest gènere existeix, però quan el protagonista de la es passa dues terceres parts del llibre especulant, estafant, invertint i fent negocis poc clars amb la finalitat de reunir prou diners per poder anar a la lluna, l’etiqueta està perfectament justificada.

Tot el procés, gairebé èpic, de reunir els diners i preparar l’expedició, està fet amb un rigor que a moments espanta. És curiós, però, que no sigui el govern qui enviï els primers homes a la lluna, sinó l’empresa privada; com si fos una versió realista del magnífic conte de Pere Calders Demà a les tres de la matinada.

La major part del llibre, que mostra les bestieses que és capaç de fer un empresari per aconseguir el seu fi com si fossin heroïcitats, fa venir ganes d’esclafar caps contra rocs punxeguts. Però cap al final de la primera part, i sobretot en la segona, Heinlein converteix l’empresari en un romàntic per al qual els diners no valen res al costat del seu somni d’anar a la lluna. D’aquesta manera, com en una d’aquelles pel·lícules moralment dubtoses protagonitzades per en Clint Eastwood, acabes empatitzant amb un personatge que menysprees profundament.

El llibre és molt recomanable pels fanàtics de la cursa espacial: està escrit el 1950 i anticipa molts detalls tècnics del que seria l’arribada a la lluna. A més és breu: unes 170 pàgines. De fet, les dues parts del llibre havien estat publicades als EEUU com si es tractés de dos relats autònoms, el segon dels quals, anomenat requiem, redimeix una primera part ofensiva que sembla una oda al capitalisme.