Com algú que a les fosques palpa una paret
fins a trobar l’interruptor,
et cerco a la memòria.
La llum sobtada del record
em regala de tu només fragments:
refer-los és caminar en un desert
cap a un miratge,
donar a la set
aigua de mar.
L’oblit,
un fanàtic que mutila amb un martell
el cos nu d’una estàtua.