Solia dormir amb un quadern
a la taula de nit. Si es despertava
escrivia alguna paraula
per recordar l’endemà
el contingut dels somnis.
Al matí, quan es llevava, veia
que havia escrit paraules
com terra, arròs, cornucòpia o compàs.
Tot el que havia estat clar s’esvania
i enyorava l’instant de claredat
on tot es conjugava en un terme
i una paraula sola era sinònima de l’univers.