l’olor primera que recorde
és la que amarava el casal
on s’encabia la segona
escola de pàrvuls, al cap
del carrer doctor Blasco Soto:
olor a Terra, i humitat
que n’emergeix, vapor que em mulla,
terra dels camps, simplicitat
indestriable, alé, saó,
bàlsam de Terra ungint les mans.
i quan passege per allà
escrute a una banda i a l’altra
del carrer; si ningú no em veu
si no hi vagareja ni una ànima,
amb recel de dragó d’estiu
m’arrape al portaló de fusta;
ver i voraç saquejador
l’animaló que presa ensuma:
d’aquella olor
no queda res:
flaire el Record
– vibrant i espés –
narius endins
de la Memòria:
simplicitat
de terra molla
pedram humit.
ja tinc quatre anys.