s’obri el container forçant un badall
de desgana: grinyolen dins els molls.
la bafarada, el riure dels detritus.
mig engolit per la bocassa, l’home
del ganxo furga i remena en la brossa,
i un núvol de rantelles el saluda.
no defalleix. somnia en diamants,
tresors ocults en les escorrialles.
i troba en la negror del mut sarcòfag
una nina òrfena, parpella torta,
bonica com un pastisset, que el mira
poruga, i ell la cull d’aquell bressol
infecte i la carrega al carretó
d’articles de sagrada procedència
amb dolça i cerimoniosa cura.