Hi ha llocs on no podré tornar mai més,
indrets perduts on van portar-m’hi els pares:
el bosc de sabateres i toixons,
el peu de la nesplera amb punxes d’arç
amb fruits per ser guardats en bressol d’or.
I juntament, serrats arrodonits i estranys
que es drecen des de lluny al cor,
al nord estanys glacials d’isards, marmotes,
al sud les terres planes inundades
de curtes cintes verdes i palmeres,
i eixarreïdes planes i fruiters,
o els recs per buscar cuca per pescar,
i els farallons on recolzar les canyes…
Cartografia d’un país viscut,
perquè va ser dels mots dels meus, i alguns
ara el tornen concrets mapes a escala
d’un sòl lunar, quan és un lloc immens
carn ben endins.