Pensem la mort al centre de la vida.
Cantem ben fort: cap fràgil cos colgat
sota la llei del sabre! On, l’honrat
bon ciutadà que accepta la mentida
al preu – al cost! – del dret al pit de dida
d’esquerpa llet? Els folls, alienat
germà, han dit camins de pau i blat.
Cap mot promès. Només sento la crida
al vent comú. Sabrem el goig d’un cos
en llibertat al pas marcat per ritmes
clars, col·lectius. La lluita: carn sens os
amunt, endins pel centre de la nit.
Obro el sarró: recullo instants sense istmes,
sense escorpins. Aprenc el foc al pit.