* * *




Sempre és de nit

a dins del somni.

Sovint hi plou i bufa un vent

que escampa arreu

llavors de bardissars i flors d’espines.

I per més que busco i miro

no puc entendre d’on cau aquesta pluja

sense núvols,

com si tot el món s’omplís, de sobte,

de nens orfes.