Sempre és de nit
a dins del somni.
Sovint hi plou i bufa un vent
que escampa arreu
llavors de bardissars i flors d’espines.
I per més que busco i miro
no puc entendre d’on cau aquesta pluja
sense núvols,
com si tot el món s’omplís, de sobte,
de nens orfes.