Quan t’afeixuga l’olor de terra endins i sents el mar
llunyíssim, quan s’apodera de tu
aquesta sensació enorme, sempre,
de fatiga,
seus al migdia i rellegeixes mig a l’ombra de la pèrgola
les sàtires que Juvenal va escriure a Assuan
en el seu dubtós exili a Egipte.
No t’interessa la crítica ferotge dels costums romans,
ni la descripció dels carrers bruts ni del brogit,
i et són indiferents els banquets i la gula del senador Emili Paulus
o els adulteris de la seva esposa Bíbula.
Tu només voldries cada cop que aixeques els ulls de la lectura
descobrir de sobte davant teu el seu mateix paisatge:
veure lliscar plàcidament el Nil, o seguir amb els ulls
el vol d’un ibis blanc fenent l’aire,
i així agrair també tu
els teus dies d’exili.