És una operació mecànica que es practica en els vins –i en altres líquids alimentaris– a fi d'eliminar les partícules en suspensió. Complementa per tant els processos de clarificació a què s'hagin sotmès. Consisteix a fer passar el vi a través d'un element porós filtrant, de naturalesa variable, que reté les impureses.
La filtració es basa en dos gran principis teòrics. Un és el del tamisat quan el porus de l'element filtrant és de diàmetre inferior a la mida de les partícules que són retingudes. A mesura que el procés avança el cabal de líquid disminueix i augmenta la qualitat del filtratge.
El segon principi és el d'adsorció, en el qual el diàmetre dels porus del filtrant és més gran que les partícules suspeses en el líquid, però gràcies a aquest fenomen són retingudes per l'atracció exercida per la massa filtrant que adhereix les partícules per un principi de càrregues elèctriques. En aquest cas, a mesura que baixa el poder d'adsorció el cabal no disminueix, però sí que ho fa la qualitat del filtratge.
Normalment les diverses tecnologies utilitzades en el filtratge de vins es basen de forma mixta en aquests dos principis teòrics, tot i que el que realment interessa a l'elaborador és escollir un sistema de filtratge que doni bon resultat quantitatiu per volum de feina a fi de rebaixar costos i obtenir bon resultat qualitatiu pel que fa a nivell de limpidesa dels vins.
Seria llarg i inadequat aprofundir en els múltiples tipus de filtres que s'utilitzen en enologia així com en el seu funcionament detallat. Esmentem a tall d'exemple els més importants.
Filtres de terres o d'al.luvió. L'element filtrant són terres fòssils d'algues amb esquelet de sílice (terra de diatomees, infusoris o kieselgur) o bé perlites (roques volcàniques). El filtre consta d'una bateria de plats, horitzontals o verticals, sobre els quals el cabal de vi que porta la terra incorporada va dipositant contínuament i com un al.luvió la capa filtrant de terres que reté les impureses contingudes en el vi. Segons els nivells de terbolesa del vi s'utilitzen terres de més o menys porositat.
Plaques. Filtres que utilitzen com a element filtrant plaques de cel.lulosa a través de les quals passa el vi impulsat per un bombeig. Els porus de les plaques són variables depenent del tipus de filtratge que l'elaborador desitgi. Les plaques són d'un sol ús. Dóna un bon nivell de brillantor als vins.
Filtres de membranes. L'element filtrant són cartutxos de membranes plegades i perforades (polipropilè, fibra de vidre, etc.) de porus calibrats que per tamisatge retenen microorganismes fins a nivell de bacteris (filtratge de 0,45 m). Aquest tipus de filtre se sol utilitzar en la darrera fase d'elaboració, en vins nets per altres procediments i a fi de garantir l'estabilitat microbiològica. En aquests filtres hi sol haver diferents estacions de filtratge amb distints diàmetres de porus de membrana per tal d'evitar un obturament ràpid. El tipus de filtratge practicat és una microfiltració.
Com a tècnica més innovadora cal esmentar la filtració tangencial, procediment que revoluciona els procediments tradicionals de filtratge. Comença variant el sistema de circulació del líquid enfront de l'element filtrant, que ho fa tangencialment per evitar l'obturament per sedimentació. El tipus de filtratge depèn de la mida de les partícules retingudes i va des de la microfiltració (de 10 a 0,1 micres) fins a l'osmosi inversa (0,001 a 0,0001 micres) passant per la ultrafiltració i la nanofiltració. També les membranes o elements filtrants varien la seva naturalesa per passar a ser mòduls ceràmics, de fibra buida o capil.lars en espiral.