En catalán
Obras de Ramon Lull, ed. J. Rosselló. M. Obrador, M. Costa i Llobera, Palma, 1901-3, 3 vols.
Obras varias, en la colección Els nostres clàssics, ed. R. d’Alòs-Moner, M. Olivar, S. Galmés, M. Ferra, A. Caimari, R. Guilleumas, G. Schib, Barcelona, 1928-7?.
Obres de R. Lull, Edició original, ed. M. Obrador, M. Ferrà, S. Galmés, M. Tous, R. Ginard, Palma, 1905-50, 21 vols.
Obres essencials, ed. M. Batllori, J. Carreras i Artau, J. Rubió, A. Sancho, M. Arbona, L. Riber, A. Badia, F. de B. Moll, J. Romeu, R. Guilleumas, Barcelona, 1957-60, 2 vols.
En latín
Opera latina, ed. F. Stegmüller, J. Stöhr, A. Soria Flores, H. Riedlinger, C. Lohr, Al. Madre, H. Harada, Palma-Turnhout, 1959-80, 8 vols.
Opera omnia (algunas, espúreas), ed. I. Salzinger Maguncia, 1721-40, 10 vols.
En castellano
Antología de Ramon Llull, ed. M. Batllori, A. M. de Saavedra, F. de P. Samaranch, Madrid, 1961, 2 vols.
Obras filosóficas, ed. y trad. de F. Sureda Blanes, Madrid, 1933, Nueva Biblioteca Filosófica, 66.
Obras literarias, ed. M. Batllori, M. Caldentey, S. Galmés, R. Ginard, Madrid, 1948, Biblioteca de Autores Cristianos, 31.
Estudios generales
CARRERAS ARTAU, T. y J., «El escolasticismo popular: Ramon Llull (Raimundo Lulio)», Historia de la filosofía española, Filosofía española de los siglos XIII al XV, Madrid, 1939, vol. I, pp. 231-640,
—, «Esbozo de una historia filosófica del lulismo», íbid., Madrid, 1943, vol. II, pp. 7-437.
LITTRÉ, E. - HAURÉAU B., «Raymond Lulle», Histoire littéraire de la France, París, 1885, vol. XXIX, pp. 1-386, pp. 567-8.
LONGPRÉ, E., «Lulle Raymond (Le bienheureux)», Dictionnaire de théologie catholique, París, 1926, vol. IX, pp. 1072-141.
PASQUAL, A. R., Vindiciae lullianae, Aviñón, 1778, 4 vols.
PLATZECK, E., Raimund Llull: sein Leben, seine Werke, die Grundlagen seines Denkens (Prinzipienlehre), Roma-Düsseldorf, 1962-4, Bibliotheca Franciscana, vol. 2
Biografías
BATLLORI, M., Ramon Llull en el món del seu temps, Barcelona, 1960, Episodis de la Història, vol. 9; versión española en Antología de Ramon Llull, vol. I, pp. 5-47.
GARCIAS PALOU, S., El Miramar de Ramon Llull, Palma, 1977.
LLINARÈS, A., Raymond Lulle, philosophe de l’action, París, 1963. [Hay trad. cat., Ramon Llull, Barcelona, 1968.]
PASQUAL, A. R., Vida del beato Raymundo Lulio, Palma, 1890-91, 2 vols., correspondientes al tomo I del núm. 10.
PEERS, E. A., Ramon LIull: A Biography, Londres, 1929.
RIBER, L., Raimundo Lulio (Ramon Llull), 2.ª ed., Barcelona, 1937, Colección Pro Ecclesia et Patria, vol. 1.
SUREDA BLANES, F., El beato Ramon Llull (Raimundo Lulio): su época, su vida, sus obras, sus empresas, 2.ª ed., Madrid, 1937.
Bibliografías
BRUMMER, R., Bibliographia lulliana: Ramon Llull-Schrifttum 1870-1973, Hildesheim, 1976.
DÍAZ, M. C. Y DÍAZ, Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum, Madrid, 1959, pp. 348-84, nn. 1739-952.
MENDÍA, B., «Bibliografía luliana contemporánea (1935-1950)», Archivum franciscanum historicum, XLIV, 1951, pp. 436-58.
ROGENT, E. y DURAN, A., Bibliografia de les impressions lul·lianes, Barcelona, 1927.
Filosofía y teología lulianas
BOVÉ, S., Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento (Platón y Aristóteles armonizados por el beato Raimundo Lulio), Palma, 1911.
COLOMER, E., «Die Beziehung des Ramon Llull zum Judentum im Rahmen des spanischen Mittelalters», Miscellanea Mediaevalia, 4 (1966), pp. 183-227. [Hay trad. cast.: «Ramon Llull y el judaísmo en el marco histórico de la edad media hispana», en Estudios Lulianos, 10 (1966), pp. 5-45; 12 (1968), pp. 131-44.
CRUZ HERNÁNDEZ, M., El pensamiento de Ramon Llull, Madrid, 1977.
GANDILLAC, M. DE, «Le rêve logique de Raymond Lulle», Revue Philosophique de la France et de l’Étranger, 157 (1967), pp. 187-221.
GARCIAS PALOU, S., «Las “rationes necessariae” del Bto. Ramon Llull en los documentos presentados, por él mismo, a la Sede Romana», Estudios Lulianos, 6 (1962), pp. 311-25; véanse los numerosos y fundamentales escritos del mismo autor sobre teología luliana en los nn. 810-29 de R. Brummer, Bibliographia lulliana: Ramon Llull-Schrifttum.
GAYÀS, J., La teoría luliana de los correlativos: historia de su formación conceptual, Palma, 1979.
HATZFELD, H. A., «The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruisbroeck on the Language of the Spanish Mystics», Traditio, 4 (1946), pp. 337-97. [Hay trad. cast., «Influencia de Raimundo Lulio y Jan van Ruisbroeck en el lenguaje de los místicos españoles», en id., Estudios literarios sobre mística española, 2.ª ed., Madrid, 1968, pp. 35-119.]
KEICHER, O., Raymundus Lullus und seine Stellung zur arabischen Philosophie, mit einem Angang, enthaltend die sum ersten Male veröffentliche «Declaratio Raymundi per modum dialogi edita», Münster, 1909. Sobre este tema vid. la introducción al presente volumen, con sus notas.
MENÉNDEZ PELAYO, M., Historia de las ideas estéticas en España, 1883, en O. C., ed. nacional, Madrid- Santander, 1940, vol. I, pp. 397-429.
PLATZECK, E. W., «Raimund Lull’s Quaestio de congruo (adducto ad necessariam probationem)», Münchener Theologische Zeitschrift, 8 (1957), pp. 13-32.
PRING-MILL, R., El microcosmos lul·lià, Palma-Oxford, 1961.
PROBST, J. H., Caractère et origine des idées du bienheureux Raymond Lulle (Ramon Llull), Toulouse, 1912.
—, La mystique de Raymond Lulle et l’Art de contemplació, Münster, 1914, Beiträge zur Geschichte der Philosophie des Mittelalters, XIII, 2-3.
SALA-MOLINS, L., La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle, París, 1974.
SUGRANYES DE FRANCH, R., «Raymond Lulle, docteur des missions, avec un choix de textes traduits et annotés (Schöneck-Beckenried», 1954, publ. primero en Neue Zeitschrift für Missionswissenschaft, 6 (1950), pp. 81-93 y 193-206; cf. Nova et Vetera, 21 (1946), pp. 98-112.
TORRAS I BAGES, J., La tradició catalana, 1832, en O. C., Barcelona, 1935, vol. VI, pp. 274-380.
XIRAU, J., Vida y obras de Ramon Llull: filosofía y mística, México, 1946.
YATES, F. A., «Ramon Llull and John Scotus Eriugena», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 23 (1960), pp. 1-44. [Hay trad. cast. parcial en Estudios Lulianos, 6 (1962), pp. 71-81.]
Pedagogía y ciencias físico-naturales
MASSUTÍ ALZAMORA, M., Sus obras lulianas, Palma, 1951.
TUSQUETS, J., Ramon Llull, pedagogo de la cristiandad, Madrid, 1954.
VERNET, J., «Los conocimientos astronómicos de Ramon Llull», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24 (1951-2), pp. 185-99.
—, «El mundo cultural de la Corona de Aragón con Jaime I», X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Ponencias, Zaragoza, 1979, pp. 267-92.
YATES, F. A., «The Art of Ramon Llull: An Approach to it through Lull’s Theory of the Elements», Journal of Warburg and Courtauld Institutes, 17 (1954), pp. 115-73, láminas 9-20. [Hay trad. cast.: «La teoría luliana de los elementos», Estudios Lulianos, 3 (1959), pp. 237-50; 4 (1960), pp. 45-62 y 151-66.
Lingüística
COLOM I MATEU, M., Onomàstica lul·liana: l’antroponímia i la toponímia en l’obra catalana de Ramon Llull, Palma, 1977.
MOLL, F. DE B., «Notes per a una valoració del lèxic de Ramon Llull», Estudios Lulianos, 1 (1957), pp. 157-206. Cf. A. Badia i Margarit y F. De B. Moll, «La llengua de Ramon Llull», Obres essencials, vol. II, pp. 1299-358; H. Guiter, Grammaire de la langue du «Llibre d’Ave Maria», Thèse complémentaire, Montpellier, 1943.
Literatura
MENÉNDEZ PELAYO, M., La poesía mística en España (1881), en O. C., ed. nacional, Madrid-Santander, 1943, vol. VII, pp. 84-7.
—, Orígenes de la novela I, 1905, en O. C., vol. XIII, 1943, pp. 116-38.
MONTOLIU, M. DE, Ramon Llull i Arnau de Vilanova, Les grans personalitats de la literatura catalana, vol. II, pp. 7-123.
RIQUER, M. DE, Història de la literatura catalana, Barcelona, 1964, vol. I, pp. 197-352.
RUBIÓ I BALAGUER, J., «Literatura catalana», en G. Díaz-Plaja (dir.), Historia general de las literaturas hispánicas, Barcelona, 1949, vol. I, pp. 643-746 (vid. pp. 687-98).
—, «L’expressió literària en l’obra lul·liana», en Obres essencials, vol. I, pp. 85-110, y Estudios Lulianos, 5 (1961), pp. 133-44 (revisión y resumen del anterior).
RUBIÓ I LLUCH, A., «Ramon Llull en els Estudis Universitaris Catalans», Estudis Universitaris Catalans, 4 (1911), pp. 181-98.
Expansión del lulismo doctrinal
BATLLORI, M., «El lulismo en Italia (Ensayo de síntesis)», Revista de Filosofía, 22 (1943), pp. 253-313 y 479-537; 3 (1944), p. 146.
CARRERAS I ARTAU, J., «Influencia de Ramon Llull en el pensamiento teológico-filosófico de los siglos XIV y XV», L’homme et son destin d’après les penseurs du moyen âge: Actes du Premier Congrès international de philosophie médiéval, Lovaina, 1960, pp. 643-51.
—, Historia de la filosofía española. Filosofía española de los siglos XIII al XV, vol. II, 1943, pp. 7-437.
CLAVERÍA, C., «Sobre la traducción inglesa del “Llibre del orde de cavalleria”», Analecta Sacra Tarraconensia, 15 (1942), pp. 65-74.
COLOMER, E., Nikolaus von Kues und Raimund Llull, aus Hendschriften der Kues Bibliothek, Quellen und Studien zur Geschichte der Philosophie, vol. II, Berlín, 1961.
HILLGARTH, J. N., Ramon Llull and Lullism in Fourteenth-Century France, Oxford, 1971, Oxford-Warburg Studies. Cf. M. Batllori, A través de la història i la cultura, Montserrat, 1979, Biblioteca Abat Oliba, vol. 16, pp. 243-67.
ROSSI, P., «Clavis universalis: Arte mnemoniche e logica combinatoria da Lullo a Leibniz», Milano, 1960.
—, «The Legacy of Ramon Llull in Sixteenth Century Thought», Mediaeval and Renaissance Studies, 5 (1961), pp. 182-213.
ZAMFELLI, P., «Il “De auditu kabbalistico” e la tradizione lulliana del Rinascimento», Atti dell’Accademia Toscana di Scienze e Lettere «La Colombaria», 30 (1965), pp. 115-247.
Ortodoxia y culto de Ramon Llull
AVINYÓ, J., Història del lul·lisme, Barcelona, 1925.
MADRE, AL., Die theologische Polemik gegen Raimundus Lullus: eine Untersuchung zu den Elenchi auctorum de Raimundo male sentientium, Beiträge zur Geschichte der Philosophie und Theologie des Mielalters, Texte und Untersuchungen, Münster, 1973, N. F., vol. XI.
PÉREZ MARTÍNEZ, L., «Fray Lucas Wadding, postulador de la causa de beatificación de Ramon Llull (1638)», Estudios Lulianos, 1 (1957), pp. 262-8; véanse los otros estudios del mismo autor en los nn. 1133-7 de Bibliographia lulliana: Ramon Llull-Schrifttum.
ROURA ROCA, J., Posición doctrinal de Fr. Nicolás Eymerich en la polémica luliana, Girona, 1959.
Vida coetánea
Texto latino:
Manuscritos: Ramon Llull amd Lullism in Fourteenth-Century France, pp. 476-9.
Ediciones: J. Custurer, Disertaciones históricas del culto inmemorial del b. Raymundo Lulio, Palma, 1700, pp. 474-543; J. B. Du Sollier, Acta b. Raymundi Lulli, Amberes, 1708, 29a-36a, obra inserta en Acta sanctorum junii íbid., 1709, pp. 661-73, y en las sucesivas reediciones de Venecia, 1744 y París, 1867; reeditada entre los prolegómenos (no paginados) de R. Llull, Opera omnia, ed. Salzinger, Maguncia, 1721, vol. I; Vita beati Raimundi Lulli, edición crítica por B. de Gaiffier, en Analecta Bollandiana, 48 (1930), pp- 130-79; reeditada en Obras literarias, vol. I, pp. 46-76 (pp. pares, sin notas) y en E. W. Platzeck: Das Leben des seligen Raimund Lull: die «Vita coëtanea» und ausgewählte Texte zum Leben Lulls, Düsseldorf, 1964, pp. 145-180 (copiosamente anotada). Vid. Obres essencials, vol. I, pp. 31-3.
Texto catalán del siglo XV:
Manuscrito: 16.432 del British Museum.
Ediciones: «La Vida coetània segons lo ms. del Museu Britànich», ed. S. Bové, en Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8 (1915), pp. 89-101; reeditado en Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 15 (1915), pp. 349-57; edición filológica y casi paleográfica por F. de B. Moll, «Vida coetània del reverend mestre Ramon Llull segons el manuscrit 16.432 del British Museum», en Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 15 (1933), pp. 33-9, 55-8, 70-5, 90-1 y 105-16 (separata facticia, 33 pp.); reproducida con ortografía modernizada en Obras literarias, pp. 47-77 (sin notas), y en Obres essencials, vol. I, pp. 34-54 (anotado por M. Batllori).
Estudios: M. Ruffini, «Il ritmo prosaico nella “Vita beati Raymundi Lulli”», Estudios Lulianos, 5 (1961), pp. 5-60; A. Olivar, «Cincogesma-Pentecosta: una precisió cronològica en la vida de Ramon Llull», íbid., 10 (1966), pp. 103-5; S. Garcias Palou, «¿Un error histórico de monta en el texto latino de la “Vida coetánea” del beato Ramon Llull?», íbid., pp. 247-61.
Libro de maravillas
Manuscritos: Obres essencials, vol. I, p. 315, notas 12-4.
Ediciones: Obras de Ramon Llull, vol. III/1-2, en Biblioteca Catalana, ed. J. Roselló y M. Aguiló, Barcelona, 1883-904; en Els nostres clàssics, serie A, vols. 34, 38, 42 y 46-67; en Obres essencials, vol. I, pp. 319-509, introducción y notas de M. Batllori, pp. 309-511.
Estudios: G. Soldan, «Das Buch der Wunder des Raymundus Lullus», Zeitschrift für Völkerpsychologie, 14 (1883), pp. 49-64; S. Trias Mercant, «La ética luliana (de las virtudes) en el “Fèlix de les meravelles”», en Estudios Lulianos, 13 (1969), pp. 113-32; íbid., 14 (1970), pp. 133-52.
Edición en castellano: Libro Félix o maravillas del mundo, 2 vols., Palma, 1750, trad. anónima del capuchino padre Luis de Flandes (con incorrecciones, barbarismos y catalanismos); reedición en Obras lietrarias, pp. 605-1000 (en las notas M. Batllori precisa muchos de los puntos en que la traducción difiere del original).
Libro de los animales (libro VII de la obra anterior)
Otras ediciones: K. Hofmann, «Ein katalanisches Thierepos», Munich, 1872, separata de Mitteilungen der bayerischen Akademie der Wissenschaften (texto catalán con traducción alemana); ed. de M. Obrador i Bennàssar, Barcelona, 1905; ed. con ortografía modernizada, prólogo de J. Rubió e ilustraciones de Josep Granyer, Barcelona, 1947; ed. de Pere Bohigas, Barcelona, 1965.
Estudios: vid. Introducción, notas 12-4.
Otras ediciones en castellano: Libro de las bestias, en Obras filosóficas, pp. 113-225; en Antología de Ramon Llull, vol. I, pp. 157-227.
Árbol de la ciencia
Manuscritos: Obres essencials, vol. I, p. 553.
Ediciones: Obres de Ramon Llull. Edició original, vols. XI-XIII; Obres essencials, vol. I, pp. 547-1046, introducción y notas de J. Carreras Artau.
Estudios: Historia de la filosofía española. Filosofía española de los siglos XIII al XV, vol. I; Raimund Llull: sein Leben, seine Werke, die Grundlagen seines Denkens (Prinzipienlehre), vol. I-II (sobre el Arte luliano en general).
Edición en castellano: Árbol de la ciencia, Bruselas, 1663, traducción de Alonso de Zepeda y Andrada (incorrecta y deficiente); la misma ed. (íbid., 1664); reedición, Buenos Aires, s. a. 1940?.
Árbol ejemplifical
Edición aparte: «Pròleg i adaptació al català modern per Francesc de Borja Moll», Palma, 1971.
Otras ediciones en castellano: Árbol de los ejemplos de la ciencia, Biblioteca de Autores Españoles, Madrid, 1973, vol. LXV, pp. 103-39.
Poesías
Manuscritos: Obres essencials, t. I, pp. 1282-4.
Ediciones: Obras rimadas de Ramon Lull, ed. J. Rosselló, Palma, 1859; Poesies, ed. R. d’Alòs-Moner, en Els nostres clàssics, serie A, vol. III, 2.ª ed. (1928); Rims, ed. de S. Galmés, estudio preliminar de R. d’Alòs-Moner, en Obres de Ramon Llull. Edició original, vols. XIX-XX (1938); Poesie e versetti, ed. E. Mele, Roma, 1935, Testi Romanzi, vol. 4. Para otras selecciones vid. Obres essencials, vol. I, p. 1284.
Estudios: G. M. Bertini, «La poesia di Raimondo Llull», en Vita e Pensiero, 25 (1934), pp. 25-34; M. de Montoliu, «Ramon Llull, trobador», Estudis Universitaris Catalans, 21 (1936), pp. 363-98; J. Molas, «La poesia de Ramon Llull i l’amor cortés», Studia Monographica et Recensiones, 14 (1955), pp. 43-55; J. Romeu i Figueras, «Introducció a Poesies», Obres essencials, vol. I, pp. 1273-86; M. Dolç, «El sentiment de la natura en l’obra rimada de Ramon Llull», en Estudis Romànics, 9 (1961), pp. 15-27.
Desconsuelo
Ediciones sueltas: A. Pagés: «Le “Desconhort” ou le “Découragement” de Ramon Llull: Étude littéraire et historique, édition critique et traduction française», Toulouse, 1938, separata de Annales du Midi, 50 (1938), pp. 113-56, 225-67; R. Llull, «Llibre d’amic e amat, Lo desconhort - Libro de amigo y amado, El desconsuelo», introducción y traducción de M. de Riquer, Barcelona, 1950, «El Canto de los Siglos», 5; Id., «Lo desconort - Lo sconforto», ed. y trad. de M. Ruffini, Firenze, 1953, « Il Melagrano», pp. 111-3.
Ediciones sueltas castellanas: Desconsuelo, trad. de Nicolau de Pacs (=Pax), Palma, 1540; reediciones (íbid., 1606, 1852).
Canto de Ramon
Vid. Poesías, del presente capítulo.