Xiscle

«Els teus ulls són paraules estripades / que descobreixen rovells ennegrits / en la solitud de les hores blanques / sobre la taula banús d’un desig. / Amb els llimacs cosits a les parpelles / plores la tardor dels somnis ferits / i et rius de les escàpoles tardances. / Quan al paper no t’escric ets oblit».