El poema de la rosa als llavis

L’autor aplica procediments experimentals d'avantguarda —ruptura d'hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents— en una època en que es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels tòpics tradicionals. L’itinerari del procés amorós —invitació, festeig, consecució del goig, comiat—, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin’amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l’estimada s'oculta sota el terme amiga. L’escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia —Tan fina és Ella que em dicta el vers— on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l’amor que m'ha donat l’amiga […] visca l’amor: / la volia i l’he pres.