El Manuscrit De Les Bèsties

Dos adolescents orfes, acollits en un orfenat religiós a canvi de cedir el fons de la seva herència, descobreixen que el director del centre és un diabòlic personatge que converteix en gossos de la pitjor ferotgia aquells que al seu voltant li fan nosa. Folck no fa només una novel·la de terror sinó també una profunda reflexió sobre la intel·ligència posada al servei de la maldat. Però amb això sol no n'hi hauria prou. La història es justifica en un manuscrit que li arriba d'una autora desconeguda, la mateixa protagonista i testimoni dels terrorífics fets que s'hi conten.

En aquest cas, Folck és esclau absolut del manuscrit de ficció, fins al punt que a l'epíleg, que podria semblar sobrer, després de també dues-centes denses pàgines, però que és la cirereta que arrodoneix el pastís, guarda una de les sorpreses terrorífiques que, malgrat el terror, et fa exhalar un somriure satisfet de saber que et trobes davant d'una de les novel·les que, en un "stablishment" literari normal, ja hauria saltat a les llistes d'honor i hauria traspassat fronteres tant d'edat lectora com culturals. El lector, doncs, també està avisat.