Introducció a L’ombra

“Introducció a l’ombra” entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica, el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa del protagonista, empresonat en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels vagues ressons dels de “fora”, absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.