Els Sudaris No Tenen Butxaques

Incrèdul en les possibilitats dels diaris per a la veracitat i la denúncia, el periodista Dolan decideix llançar una revista que supleixi aquestes mancances. «La gent decent estarà amb nosaltres», diu Dolan a l’impressor. «La gent decent no és al poder», li respon aquest. «Els hi posarem, Déu!». Les dificultats s’acumulen a mesura que la nova revista comença a airejar els draps bruts. Sorgeixen una oposició de classe i l’ús d’una violència feixista per part d’un cacic que Dolan compara amb Hitler. El periodista no es limita a l’escàndol, sinó que posa en qüestió tot el sistema social. A l’avantsala de la Segona Guerra Mundial, Els sudaris no tenen butxaques desvela de manera lúcida i oportuna l’agressió social dels sectors dominants fins a la seva degeneració final en el feixisme i la conversió dels seus dirigents en autèntics botxins.