Olor de violetes

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l’inici d’un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d’un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d’una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l’extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d’humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l’olor de violetes.