Del Meu Tros

Conjunt de narracions, unes d’ambient oriental, petites paròdies de temes romàntics, en les quals situacions i personatges es converteixen en ninots d’un grotesc no sempre aconseguit. Els noms són un simple joc fonètic d’adaptació de paraules catalanes: Alí-Babau, Mohamat-AlíKates, Zelamira, Ben-Rifat, Alí Babalá, etcètera. No hi ha, en elles, una paròdia d’autèntica transcendència. La seva finalitat resideix en la mateixa caricatura, i en les possibles conseqüències humorístiques.

Altres són les narracions de tema gitano, en les que l’observació i recreació de fets, tipus i expressions estan ja però al seu abast. Malgrat això, Vilanova no penetra en l’entranya de la seva psicologia, sinó que es limita als elements pintorescos de la seva superfície.

Les narracions que dominen per la seva quantitat i temàtica són les de tema barceloní, aquelles a través de les quals la petita Barcelona menestral de fins del segle XIX es converteix en un vertader mite literari. Tot un món bigarrat de la petita Barcelona de carreters i cotxers, de vigilants i serens, de venedors ambulants, de petits dentistes, de xafarderes, de dones dominadores i homes febles, etc., és recollit en les narracions del nostre autor amb tota el seu humanitat palpitant i densa, viva i difícil.