Com si fos ahir

Una veu poderosa, una imaginació inquietant. Teresa Muñoz irromp al panorama literari amb una intriga psicològica plena de clarobscurs i girs inesperats que atrapa el lector i l�empeny a enfrontar-se a la por més indefugible: un mateix. La Sabina sap que hi ha alguna cosa que no funciona. El cap li ho diu i el cos li ho fa sentir, però no sap què és exactament. No sembla que a la seva vida hi hagi res fora del comú que pugui ser l�origen d�aquest malestar, que cada dia és més intens i que la trastoca.A poc a poc, una petita veu dins seu li indicarà per on ha de buscar, però no serà fàcil escoltar-la i, per fer-ho, la Sabina haurà d�enfrontar-se a les seves pors: intueix que hi ha coses que potser és millor no saber. «La normalitat és fràgil com una figureta de porcellana. En un moment, per un copet de no res, cau, s�estavella contra el terra i ja està. Igual que d�un dia per l�altre et passa una cosa que ho capgira tot, i la teva vida s�esmicola, es trenca, i deixa de ser normal.»