El Cant De L’esparver

Arran de l’assistència de l’avi Ton amb els seus néts a una manifestació en favor de la pau a Bòsnia, i de l’impacte que li causa a la seva néta, el vell decideix escriure-li en una carta tots els seus records de la infantesa de la seva guerra civil. Tot just iniciada la guerra el pare marxa al front i la mare marxa voluntària a un hospital fora de Barcelona, amb la promesa d’endur-se’l tan aviat com pugui. Ben aviat en Ton es troba sol i abandonat, amb gana i fred fins que troba en Quim de les Bèsties, que viu i treballa al Zoològic de Barcelona, lloc on el protagonista viurà tota la guerra. A partir d’aquí, l’avi explica com, dia a dia, es va fent un lloc entre les persones i els animals. Una nit sent un soroll. Quan va a veure què passa, troba tres vailets de la seva edat que intenten robar un porc com a conseqüència de la gana que passen. No només no els denuncia sinó que els ajuda. Des d’aquell dia es fan molt bons amics. Però l’avi no explica a l’Alba, la seva néta, la seva relació amb les persones, sinó el dia a dia amb els animals, i com fa de la protecció dels animals el seu motiu més important.