Les Nits Blanques. La Dispesera

Dues mostres del Dostoievski no torturat i obsessiu sinó del novel·lista delicat i elegíac, que juga exquisidament amb els sentiments i que, aquí sí que és el Dostoievski etern, aboca tota la seva gran pietat vers les ànimes solitàries i desventurades, que cerquen debades la companyia, l’amor i la comprensió, i tan sovint són defraudades en les seves pretensions.