Cau De Llunes

Cau de llunes és un poemari representatiu de la primera època de l’obra de Maria-Mercè Marçal, dels seus anys d’aprenentatge, en què l’autora cerca una veu pròpia a partir d’experiments amb tècniques i tons ben diversos, del classicisme i populisme al tarannà rupturista i avantguardista. El volum s’obre amb una «divisa» que identifica el jo poètic amb el jo real, ja que defineix com a poeta l’orientació ideològica del llibre: una triple consciència feminista, de classe i nacional, enllaçada amb una actitud rebel com a dona, com a membre de classe social humil i com a catalana. Aquestes tres consignes marquen la temàtica de tot el volum, i en determinen l’estructura, així com les dues lectures: la política (de militància social i feminista) i l’amorosa (i sexual).