Sòlids en Suspensió

Joyce va exposar al llarg del seu Ulysses les diverses possibilitats narratives que tenia a mà; Pedrolo ha ampliat l'experiència joyciana al llarg de tota la seva obra. Avui, en Sòlids en suspensió insinua una nova proposta no inventariada pel gran irlandès: la irrupció d'una suposada realitat al món de la fantasia. Un fragment aparegut en una revista – l'origen de la faula és un fragment pedrolià aparegut a Serra d'Or – fa que el personatge real, sobre el qual ha fabulat el novel·lista, protesti de l'autenticitat del personatge fictici. ¿Pirindel·liana? No. En Pirindel·lo, la protesta prové dels personatges de ficció, suposats més reals que els reals, Pedrolo, en canvi, crea uns personatges reals que protesten de la seva pròpia invenció. I cal afegir que tots aquests miralls d'una realitat fugissera tenen el poder d'encaterinar-nos en la trama densa, obsessiva d'un amor mai aconseguit, d'un sexe tirànic mai redimit del tot.