Testament a Praga

El llibre gira al voltant de les memòries del Tomàs Pàmies, pare de la Teresa Pàmies i s'alternen amb les vivències i neguits de la Teresa arran de la mort del pare i amb el rerefons de la Primavera de Praga, que va provocar contradiccions, debats i neguits entre els qui professaven la fe en el socialisme.

El Tomàs se'ns presenta com un home d'acció, d'esperit àcrata, valent, decidit, fins i tot eixelebrat; un home treballador, amb ètica, i inquiet per allò que entenia per justícia social; però també amb les seves contradiccions i misèries, que no cal detallar.

Les seves vivències i les seves inquietuds el van portar a creure en una ideologia que superés la injustícia i creés un món nou. Gairebé va transmetre genèticament als seus fills la fe en el socialisme.

El seu relat és el relat de la història del segle XX, des de la Revolució Russa fins a la Primavera de Praga, passant per la 2a República, la Guerra Civil, la 2a Guerra Mundial i l'exili.

Del llibre em quedo amb la lúcida reflexió sobre el que no va funcionar durant la Guerra Civil i el que no funcionava en allò que s'anomenava el socialisme real. És una anàlisi plenament actual, feta per algú que hi creia, des de la senzillesa i el punt de vista d'un treballador.