Stalker, pícnic a la vora del camí

«STALKER» és la narració de les conseqüències provocades per l’estada a la terra d’uns visitants misteriosos amb els quals no s’ha establert cap contacte. Les «Zones de Visita», que esdevenen prohibides, són plenes d’objectes meravellosos, deixalles —potser— dels visitants. Els «stalkers» es guanyen la vida, corrent el risc de perdre-la, rampinyant-los. Un objecte, la «Bola d’or», té unes característiques llegendàries que el fan especialment temut per les autoritats. «Stalker» és en definitiva una metàfora sobre la marginació enfrontada a la societat i els camins que menen a l’alliberament personal. L’estil i la tècnica narrativa de la novel·la l’apropen molt al llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit val la pena assaborir la frescor i la contundència dels diàlegs.