Léstiu que comença

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat, de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies als que acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I durant aquests cinquanta anys viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podriem viure, la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit…

I al llarg de tot aquest temps, un espai apareix constantment, un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrényer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer nét del que deixem enrera.

L’estiu que comença és una d’aquelles novel-les maques perquè si que, sense grans floritures, ens conmou i ens emociona mentre l’anem llegint. Sílvia Soler ha estat la guanyadora d’enguany del premi Ramon Llull i és la seva cinquena novel·la, després de El son dels volcans, L’arbre de Judes, Mira’m als ulls i Petons de diumenge.