Parany per a una noia

Que un hom sigui l'únic testimoni del propi crim no té res de particular: vol dir que compleix una de les condicions que el fan perfecte. Ara: si les coses es compliquen fins a l'extrem que la víctima i l'assassí es confonen, hom comença a anguniejar-se seriosament. I quan, si això fos poc, la persona en qüestió resulta que és al mateix temps l'investigador del crim que va cometre i que sofrí, la cosa es posa roent. Però, és possible? «Parany pera una noia», la millor novel·la policíaca publicada l'any 1962 a França, us ho dirà.