Excretòria

És gràcies a una relació / passional que el nadó sent l’amor / intens de la mare, però aquesta és / la raó per la qual quan sigui gran / sentirà una nostàlgia estranya / —torbadora per irrecognoscible— / d’aquell excés de manyagues i plers / experimentats en primers contactes. / El desassossec l’envairà davant / la idea que en reviure lligams / similars podria tornar a sentir / el dolor que la passió imposà / en l’instant de la separació. / Aquell sentiment difús de mancança, / enquistat en l’essència del viure, / es farà punyent amb el pas del temps / i a partir d’un dia indeterminat, / i gairebé de forma imperceptible, / esdevindrà, d’amor, un etern captaire.