Nit Diabòlica

No he vist una novel·la on els personatges beguin més whisky. A cada pàgina dues o tres xarrupades… El narrador, en primera persona, un editor d’un modest diari local d’un poblet d’Illinois, intenta tancar l’edició del diari i no hi ha manera, perquè se li acumula la feina. La novel·la és una descripció d’una sola nit, de les sis de la tarda a l’endemà al matí. Pel mig, robatoris, assassinats, personatges tenebrosos, segrestos, policies corruptes, banquers, un bar on sembla que regalin el whisky,… Tant beure semblava compensar la Llei Seca, tot i que ja feia disset anys que s’havia derogat. Aquest editor-narrador de la novel·la és un coneixedor profund de l’obra de Carroll, al que se li presenta un personatge estrany que li parla del Jabberwock, cita les Alícies i li diu que l’acompanyi a la reunió del Club de les Espases Vorpals. I, naturalment, pica i hi va. I aquí comença tota la complicada nit.