Curial E Güelfa

Curial e Guelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en catalá. Fou el 1876 quan Manuel Milá i Fontanals parlá per primera vegada d’ aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L’ any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L’ última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s’ acompanya d’ un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valenciá) és d’ Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007). El 2011, Quaderns Crema editá una edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. La novel·la está dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s’ inicia en el món de l’ aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Guelfa (vídua de quinze anys) que fa que l’ acompanye una donzella seua: Festa. El segon llibre, molt més rápid que l’ anterior grácies a la diversitat d’ aventures, l’ agilitat dels torneigs, l’ elegáncia i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d’ aconseguir l’ amor de l’ heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’ arribada a París. Al llarg de l’ últim llibre, l’ autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnás, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Guelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Guelfa i s’ hi casa.