Ombra mai fu, di vegetabile cara
ed amabile soave più
(Mai l’ombra d’un arbre no fou / tan preciosa,amable i suau)
Serse, de G. F. Handel
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d’encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplendent des del camí,
l’ombra d’aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l’una damunt de l’altra.