Log In
Or create an account ->
Imperial Library
Home
About
News
Upload
Forum
Help
Login/SignUp
Index
Coberta
Tirant lo Blanch
Pròleg
PART I Tirant a Anglaterra
I. Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies.
II. Com lo comte Guillem de Varoic proposà d'anar al Sant Sepulcre e manifestà a la Comtessa e als servidors la sua partida.
III. Com lo Comte manifestà a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons que li fa, e lo que ella replica.
IV. Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo Comte anà en Jerusalem.
V. Com lo rei de Canària, ab gran estol, passà en l'illa d'Anglaterra.
VI. Lamentació que féu lo Rei.
VII. Com lo rei d'Anglaterra pregà a l'ermità.
VIII. La resposta que l'ermità fa al Rei.
IX. Rèplica que lo Rei fa a l'ermità.
X. La resposta definitiva que l'ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d'Anglaterra fa a l'ermità.
XII. Com lo Rei anglès donà llicència a l'ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XIII. Lletra de batalla tramesa per lo rei de la Gran Canària al rei d'Anglaterra.
XIV. Com los ambaixadors del rei de Canària portaren la lletra de batalla al rei d'Anglaterra.
XV. Com per tots los del consell fon deliberat que l'ermità digués primer son vot sobre la lletra de batalla que tramès lo rei de la Gran Canària al rei d'Anglaterra.
XVI. Les raons que lo rei d'Anglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rei de la Gran Canària, e lo que ells li repliquen.
XVII. Com lo rei d'Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l'ermità, que fes la batalla e entràs en camp clos ab lo rei de la Gran Canària.
XVIII. La resposta que lo Rei ermità féu a la comtessa de Varoic, com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit lo comte Guillem de Varoic, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam, e dels seus actes.
XIX. Raons que fa la Comtessa al Rei ermità com li demanà en gràcia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoic; e com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab lo rei moro, del qual guanyà gloriosa victòria.
XX. Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la Gran Canària
XXI. Com lo rei ermità s'excusà que no volgué lleixar a la Comtessa son fill.
XXII. Lamentació que féu la Comtessa com hagué lleixat lo fill.
XXIII. Com los cavallers qui havien acompanyada la Comtessa se'n tornaren al camp ab lo fill, e recitaren al Rei les lamentacions de la Comtessa.
XXIV. Com lo Rei ermità féu vallejar lo seu camp, e tramès a la Comtessa que li trametés dues bótes de llavor d'espinacs de coure.
XXV. Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor.
XXVI. Com lo Rei ermità se manifestà a la Comtessa sa muller.
XXVII. Com lo Rei ermità restituí al primer Rei les robes, la corona, lo ceptre e lo regne, e tornà a servir Déu.
XXVIII. Com lo rei d'Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l'ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l'ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.
XXXIII. Com l’ermità llegí a Tirant lo segon capítol.
XXXIV. Com l’ambaixador del Papa menaçà al capità del Gran Turc dins Contestinoble.
XXXV. Com l’ermità dix a Tirant la significació de les armes.
XXXVI. Com desagraduen los cavallers.
XXXVII. Com Tirant demanà a l’ermità que li digués en quina edat del món eren estats millors cavallers.
XXXVIII. Com Tirant tornà a replicar a l’ermità del precedent capítol.
XXXIX. Com Tirant se partí de l’ermità, content de les bones doctrines que li havia dades.
XL. Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que s’eren fetes en les bodes del rei d’Anglaterra, passaren per l’ermita on estava lo pare ermità.
XLI. Com Tirant recità a l’ermità les grans festes, solemnitats e magnificències, les quals no es troben per escriptura tan bells actes com foren fets en les bodes del rei d’Anglaterra, e del divís que fon entre els oficis.
XLII. Com lo Rei isqué de la ciutat ab gran professó, ab tots los estats e ab tot lo clero.
XLIII. Com lo rei d’Anglaterra pres la benedicció ab la filla del rei de França.
XLIV. De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rei d’Anglaterra.
XLV. Los capítols de les armes que es podien fer en aquelles festes.
XLVI. D’això mateix.
XLVII. D’això mateix.
XLVIII. D’això mateix.
XLIX. D’això mateix.
L. D’això mateix.
LI. D’això mateix.
LII. D’això mateix.
LIII. Com Tirant manifestà a l’ermità les magnificències de la roca.
LIV. De la suplicació que la Reina féu al déu d’Amor.
LV. La resposta que lo déu d’Amor féu a la Reina.
LVI. Com l’ermità demanà a Tirant que li digués qui era estat lo millor dels vencedors.
LVII. La resposta que lo Rei féu al Conestable.
LVIII. Com Diafebus llegí a l’ermità la carta que lo rei d’Anglaterra havia feta a Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.
LIX. Lo jurament que lo rei d’Anglaterra feia fer als gentilshòmens aprés que eren examinats, ans que els donàs l’orde de cavalleria.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXVIII. Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batalla.
LXIX. Com los quatre cavallers germans d’armes se presentaren davant lo rei d’Anglaterra, los quals eren dos reis e dos ducs, e donaren-li per escrit lo que volien.
LXX. Com lo segon cavaller donà al Rei lo seu albarà de les armes que volia fer.
LXXI. A. Com lo terç cavaller donà un albarà al Rei de les armes que volien fer.
LXXI. B. De les paraules que contenia l’albarà del quart cavaller.
LXXII. Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, l’u aprés l’altre, e de tots fon vencedor.
LXXIII. Com Tirant vencé lo quart cavaller.
LXXIV. Com un cavaller nomenat Vilafermosa requerí de batalla a Tirant.
LXXV. Com Tirant fon reptat de cas de tració per una donzella en presència del Rei.
LXXVI. Com Tirant s’excusà de paraula del cas de tració en presència del Rei e acceptà la lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà.
LXXVII. Lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà a Tirant lo Blanc.
LXXVIII. Com lo rei d’Anglaterra anà ab tots los estats a l’església de Sant Jordi per solemnizar novelles obsèquies als dos reis e als dos ducs.
LXXIX. Resposta a la lletra de batalla per Tirant lo Blanc.
LXXX. Com lo rei d’armes e la donzella se’n tornaren ab la resposta de Tirant.
LXXXI. Com Tomàs de Muntalbà requirí de batalla a Tirant per venjar la mort dels Reis e la mort de son germà.
LXXXII. Com Tirant e Tomàs de Muntalbà se combateren, e Tirant fon vencedor.
LXXXIII. L’oració que féu Tirant aprés que hagué vençuda la batalla.
LXXXIV. Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren sentència de traïdor contra l’altre cavaller.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
LXXXVI. Lo jurament que fan los cavallers de la Garrotera.
LXXXVII. Los capítols de la fraternitat són aquests:
LXXXVIII. D’això mateix.
LXXXIX. D’això mateix.
XC. D’això mateix.
XCI. D’això mateix.
XCII. Les cerimònies que los cavallers de la Garrotera fan, com tots són ajustats en l’església de Sant Jordi on és lo cap de l’orde.
XCIII. Los vots que fan les dones d’honor.
XCIV. D’això mateix.
XCV. D’això mateix.
XCVI. Com fom trobada la devisa del collar que lo rei d’Anglaterra donà.
XCVII. La significació de la devisa.
PART II Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
C. Com Tirant armà una nau per socórrer al Maestre de Rodes, e anà-se’n en sa companyia Felip, fill menor del rei de França, del qual se tractà matrimoni ab la filla del rei de Sicília.
CI. Com lo rei de Sicília pregà a Tirant que l’acollís en la sua nau per passar al sant Sepulcre de Jerusalem.
CII. Com lo rei de Sicília féu un convit a Felip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Felip havia fet.
CIII. Lamentació que féu la filla del rei de Sicília aprés del convit.
CIV.Com lo rei de Sicília comanà la muller e sa filla a son germà lo duc de Messina, e pregà’l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Felip e de sa filla.
CV. Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué.
CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de l’illa.
CVII. A. Com fon mort lo Soldà per sos vassalls a mort vituperosa.
CVII. B. L’oferta que féu lo Meste de Rodes a Tirant de pagar-li la nau.
CVIII. La resposta que Tirant féu al Mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes e anà al sant Sepulcre en companyia del rei de Sicília e de Felip.
CIX. Com Tirant posà en llibertat tots los catius que havia comprats en Alexandria, e com tornaren en Sicília e estrengueren lo matrimoni de Felip ab la filla del rei de Sicília.
CX. Lo raonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni, e com la Infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.
CXI. Com la infanta de Sicília tramès per Tirant e manifestà-li com era contenta de complir lo matrimoni ab Felip.
CXII. Com lo rei de Sicília tramès deu galeres e quatre naus armades al rei de França per valença.
CXIII. Lo vot que Tirant féu davant lo rei de França e molts altres cavallers.
CXIV. Com Ricard, en presència del rei de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rei de França combaté Trípol de Suria, e aprés robà la costa de Turquia.
PART III Tirant a l'Imperi Grec
CXV. Lletra tramesa per l’emperador de Constantinoble al rei de Sicília.
CXVI. Com lo rei de Sicília pregà a Tirant, per part sua e de l’emperador de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo.
CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXIX.Raons de conhort que fa Diafebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor.
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant.
CXXI. Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors.
CXXII. La proposició que l’Emperador féu en lo consell, dreçant les noves a Tirant.
CXXIII. La resposta que Tirant féu a l’Emperador en lo consell.
CXXIV. Raons que fa l’Emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià.
CXXV. Com la Princesa dóna consell a Tirant que es guard de les falses astúcies del duc de Macedònia.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava.
CXXVIII. Com la Princesa repassà a Tirant perquè l’havia requesta d’amors.
CXXIX. Com Tirant donà raó a la Princesa per quina causa l’havia requesta d’amors, e com per la sua amor ell se daria la mort.
CXXX. Com la Princesa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia.
CXXXI. Com l’ambaixador del camp explicà l’ambaixada a l’Emperador.
CXXXII. La resposta que la Princesa féu a l’Emperador, son pare.
CXXXIII. Com l’Emperador tramès Tirant al camp, e los precs e exhortació que li féu.
CXXXIV. Com Tirant tramès lo marquès de Sant Jordi e lo comte d’Aigües Vives per ambaixadors al duc de Macedònia.
CXXXV. Lletra tramesa per lo Soldà al capità Tirant lo Blanc.
CXXXVI. Com l’ambaixador del Soldà explicà la sua ambaixada a Tirant.
CXXXVII. La resposta que Tirant féu a l’ambaixador del Soldà.
CXXXVIII. La resposta que Tirant féu als ambaixadors dels altres caps de l’ambaixada.
CXXXIX. Com lo Prior de Sant Joan parlà ab l’Emperador.
CXL. Com lo Prior de Sant Joan explicà sa ambaixada a Tirant.
CXLI. Com lo rei d’Egipte votà en lo consell la sua intenció.
CXLII. Com Abdal·là Salomó explicà la sua ambaixada a Tirant.
CXLIII. Lo consell que Abdal·là Salomó donà a Tirant, capità.
CXLIV. Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per Abdal·là del Capità.
CXLV. Com lo Conestable informà a l’Emperador de l’estat del camp.
CXLVI. La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que presos eren.
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus.
CXLVIII. Com Diafebus pres comiat de l’Emperador e de les dames per tornar al camp.
CXLIX. Com lo rei d’Egipte tornà la resposta que Tirant li havia feta als grans senyors moros.
CL. Lletra de batalla tramesa per lo rei d’Egipte a Tirant lo Blanc.
CLI. Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp.
CLII. Resposta a la lletra de batalla del rei d’Egipte per lo capità Tirant.
CLIII. Com lo duc Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant.
CLIV. La resposta que Tirant féu al duc de Macedònia.
CLV. Lo raonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la Princesa.
CLVI. L’oració que Tirant féu a tots los cavallers.
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLVIII. Lletra tramesa per Estefania a Diafebus.
CLIX. Com se féu la pau de Diafebus ab Tirant ab la lletra d’Estefania.
CLX. Salconduit que fa la Princesa al capità Tirant.
CLXI. Com Tirant tingué lo guiatge e anà a fer reverència a la Princesa.
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXV. Lo raonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rei de la sobirana Índia.
CLXVI. La resposta que féu lo Gran Caramany.
CLXVII. La resposta que Tirant féu al Gran Caramany.
CLXVIII. Lletra que fan los del camp al capità Tirant.
CLXIX. Com l’Emperador tramès per sa filla la lletra a Tirant que los del camp li havien tramesa.
CLXX. Reprensió que fa la Princesa a Tirant.
CLXXI. La resposta que Tirant fa la Princesa.
CLXXII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CLXXIII. Resposta que fa Tirant a la rèplica de la Princesa.
CLXXIV. Com Tirant demanà a la Princesa quina era estada la causa de son mal.
CLXXV. Resposta feta per la Princesa a Tirant.
CLXXVI. La resposta que l’Emperador fa a Tirant.
CLXXVII. Lo conhort que Tirant fa a la duquessa de Macedònia.
CLXXVIII. Com l’ambaixador del Soldà explicà la sua ambaixada.
CLXXIX. Conhort que la Princesa fa a Tirant.
CLXXX. Lo conhort que l’Emperadriu fa a Tirant.
CLXXXI. Com la Princesa favoreix Saviesa.
CLXXXII. Com l’Emperadriu satisfà al que ha dit la Princesa.
CLXXXIII. Rèplica que fa la Princesa a l’Emperadriu, sa mare.
CLXXXIV. Replica l’Emperadriu responent a sa filla.
CLXXXV. La resposta que l’Emperador féu a l’Emperadriu e a la Princesa.
CLXXXVI. La sentència que l’Emperador manà publicar.
CLXXXVII. Lletra tramesa per Estefania al Gran Conestable.
CLXXXVIII. Resposta feta per lo Conestable a la lletra d’Estefania.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà.
CXC. Parla Esperança.
CXCI. Parla l’Emperador.
CXCII. Parla lo rei Artús.
CXCIII. Los béns de natura.
CXCIV. Lo que jura lo rei com se corona.
CXCV. D’on proceeix honor.
CXCVI. Lo que l’home d’armes ha mester.
CXCVII. Com s’aconsegueix saviesa.
CXCVIII. Los béns de fortuna.
CXCIX. Les virtuts de noblea.
CC. Quin deu ésser lo pensament del cavaller qui és vençut en batalla.
CCI. Lo príncep de quines coses és tengut a sos vassalls.
CCII. La resposta que fa l’Emperador a la reina Morgana.
CCIII. Lo vot que Tirant féu.
CCIV. Lo vot del Vescomte.
CCV. Lo vot que fa lo Conestable.
CCVI. Lo vot que fa Hipòlit.
CCVII. Lo donatiu que Tirant féu al moro.
CCVIII. La resposta que l’Emperador féu als ambaixadors.
CCIX. Resposta feta per la Princesa a Tirant.
CCX. Rèplica que fa Tirant a la Princesa.
CCXI. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CCXII. Lo raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada e a les altres donzelles.
CCXIII. Les gràcies que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCXIV. Parla Plaerdemavida.
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant.
CCXVI. Lamentació que féu la Princesa.
CCXVII. Demanda de conhort que fa Tirant a la Princesa.
CCXVIII. La resposta que féu la Princesa a Tirant.
CCXIX. Suplicació que fa Tirant a l’Emperador.
CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant.
CCXXI. L’oració que féu lo frare aprés del sermó.
CCXXII. Com l’Emperador donà lo títol de duc de Macedònia al Conestable.
CCXXIII. Resposta que féu l’Emperador a Tirant en presència de sos parents.
CCXXIV. Rèplica que fa Tirant a l’Emperador.
CCXXV. Lo consell que la duquessa de Macedònia e Plaerdemavida donen a Tirant.
CCXXVI. Com la Princesa demanà a la Duquessa de son mal.
CCXXVII. Reprensió que fa la Reposada Viuda a la Princesa.
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa.
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant.
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida.
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCXXXIV. Lamentació que fa Tirant.
CCXXXV. Reprensió que fa la Princesa a la Viuda Reposada.
CCXXXVI. Resposta que fa la Viuda Reposada a la Princesa, de la reprensió que feta li havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant.
CCXXXVII. Conhort que fa l’Emperador a Tirant.
CCXXXVIII. Resposta que fa Tirant a l’Emperador.
CCXXXIX. Com lo Duc matà lo metge, e Plaerdemavida se n’anà de la cort.
CCXL. Com Plaerdemavida demanà perdó a Tirant.
CCXLI. Com Plaerdemavida recità a Tirant tot lo que s’era seguit aprés de la sua caiguda.
CCXLII. Resposta feta per Tirant a Plaerdemavida.
CCXLIII. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
CCXLIV. Com Plaerdemavida fon tornada a la Princesa.
CCXLV. Rèplica que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCXLVI. Resposta feta per la Princesa a la lletra de Tirant.
CCXLVII. Rèplica que Tirant fa a la Princesa.
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu.
CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal.
CCL. Resposta de paraula que féu la Princesa a Hipòlit.
CCLI. Rèplica que fa la Princesa a Hipòlit.
CCLII. Rèplica que fa Hipòlit a la Princesa.
CCLIII. Raons que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCLIV. Reprensió ficta que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCLV. Requesta d’amors que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLVI. Replica més avant l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLVII. Requesta d’amors que fa Hipòlit a l’Emperadriu.
CCLVIII. Resposta que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLIX. Com Hipòlit obtès de l’Emperadriu lo do que li demanava.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu.
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit.
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada.
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant.
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a laViuda Reposada com lo requerí d’amors.
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant.
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat.
CCLXX. Raons d’amor que fa Tirant a la Princesa.
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant.
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni.
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa.
CCLXXV. Com l’Emperador ordenà una festa a gran glòria de Tirant.
CCLXXVI. Precs que Tirant fa a Plaerdemavida.
CCLXXVII. Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCLXXVIII. Oració que fa la Princesa a Déu pregant per Tirant.
CCLXXIX. Resposta que féu la Princesa a Tirant.
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa.
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant.
CCLXXXII. Com Plaerdemavida envestí a Tirant de raons.
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant.
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCLXXXV. Resposta que fa Tirant al conhort de la Viuda reprovada.
CCLXXXVI. Requesta d’amors que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCLXXXVII. Parlar maliciós que féu lo duc de Pera contra lo duc de Macedònia.
CCLXXXVIII. Resposta que féu lo duc de Macedònia al duc de Pera.
CCLXXXIX. Recita la Princesa lo seu mal a Tirant.
CCXC. Lamentació que fa l’Emperador.
CCXCI. Lamentació que fa Tirant.
CCXCII. Lo consell que donà una juïa a l’Emperador per restaurar la vida a Tirant.
CCXCIII. Com Tirant tramès a l’Emperador lo senyor d’Agramunt per notificar-li la sua partida.
CCXCIV. L’ambaixada que Plaerdemavida explicà a Tirant.
CCXCV. La resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCXCVI. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
PART IV Tirant al Nord d'Àfrica
CCXCVII. Lamentació que fa Tirant, corrent en la mar fortuna.
CCXCVIII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCXCIX. Replica Tirant a les raons de Plaerdemavida. Com la galera de Tirant se perdé en la costa de Barbaria.
CCC. Lo conhort que fa l’ambaixador a Tirant.
CCCI. Com Tirant féu relació ficta de sos fets a l’ambaixador.
CCCII. Raonament que fa lo fill del Cabdillo a son pare com se partí d’ell.
CCCIII. Conhort que fa lo Cabdillo a Tirant.
CCCIV. Resposta que féu Tirant al Cabdillo.
CCCV. Com lo rei de Tremicèn se dol de sos mals ab Tirant.
CCCVI. Resposta que féu Tirant al rei de Tremicèn.
CCCVII. Rèplica que lo rei de Tremicèn fa a Tirant.
CCCVIII. L’ambaixada que Tirant explicà al rei Escariano.
CCCIX. La resposta que féu lo rei Escariano a Tirant.
CCCX. Rèplica que fa lo jueu al rei Escariano.
CCCXI. Com Tirant promès al catiu de fer-lo franc.
CCCXII. Resposta que féu lo crestià catiu a Tirant.
CCCXIII. Lo raonament que l’albanès féu al rei Escariano.
CCCXIV. Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.
CCCXV. Resposta que fa la Reina al rei Escariano en estil de lamentació.
CCCXVI. Com lo Cabdillo llagotejà a Tirant per conduir-lo a son voler.
CCCXVII. Resposta que fa Tirant al Cabdillo.
CCCXVIII. Com lo Rei se reté al Cabdillo per presoner.
CCCXIX. Lamentació que fa la Reina per la vista de Tirant e del Cabdillo.
CCCXX. Com l’albanès suplicà a Tirant que el fes cavaller.
CCCXXI. La resposta que féu Tirant a l’albanès.
CCCXXII. Requesta d’amors que fa la Reina a Tirant.
CCCXXIII. Resposta que féu Tirant a la requesta d’amors que la Reina li havia feta.
CCCXXIV. Rèplica que fa la Reina a Tirant.
CCCXXV. Rèplica que fa Tirant a la Reina.
CCCXXVI. Rèplica que fa la Reina a Tirant.
CCCXXVII. Com lo rei Escariano requerí a Tirant que el fes crestià.
CCCXXVIII. Qual és lo major bé d’aquest món.
CCCXXIX. Com lo rei Escariano se batejà.
CCCXXX. Lo jurament que féu lo rei Escariano a Tirant.
CCCXXXI. Requesta que fa la novella reina de Tremicèn a Tirant, que la vulla pendre per muller.
CCCXXXII. La resposta que Tirant féu a la Reina.
CCCXXXIII. Rèplica que fa la reina a Tirant.
CCCXXXIV. Com lo rei Escariano féu excusació a Tirant del seu defalt, e refermaren l’amor.
CCCXXXV. L’oració que fa lo rei de la menor Índia a la sua gent.
CCCXXXVI. Reprensió d’amor que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXXXVII. Resposta que fa Tirant al rei Escariano.
CCCXXXVIII. Conhort que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXXXIX. La resposta que féu Tirant al rei Escariano.
CCCXL. L’oració que Tirant féu a la gent d’armes, ans que ixquessen per dar la batalla.
CCCXLI. Lo vot que Tirant féu de no fer pau ni treva.
CCCXLII. Rèplica que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXLIII. Rèplica que fa Tirant al rei Escariano.
CCCXLIV. Com declarà lo rei d’Àfrica sa intenció.
CCCXLV. Lamentació que féu lo rei de Tunis ans que morís.
CCCXLVI. Raonament que fa lo cavaller moro al capità Tirant.
CCCXLVII. Lamentació que féu lo cavaller moro en presència del capità Tirant.
CCCXLVIII. Raona lo rei de Domàs la sua intenció.
CCCXLIX. Parla lo rei de Tremicèn.
CCCL. Com Plaerdemavida fon informada de la prosperitat de Tirant.
CCCLI. Com Plaerdemavida explicà l’ambaixada a Tirant.
CCCLII. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLIII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLIV. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLV. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLVI. Demanda que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLVII. Resposta que féu Plaerdemavida a la demanda de Tirant.
CCCLVIII. Reprensió que fa lo rei Escariano a Plaerdemavida.
CCCLIX. Reprensió que fa Plaerdemavida al rei Escariano.
CCCLX. Suplicació que féu Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXI. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXII. Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXIII. Com lo senyor d’Agramunt volgué matar a Plaerdemavida.
CCCLXIV. Les paraules que Tirant dix al senyor d’Agramunt com se véu nafrat.
CCCLXV. Com lo rei Escariano pregà a Tirant que perdonàs al senyor d’Agramunt.
CCCLXVI. Com la donzella mora se manifesta a Tirant com ella era Plaerdemavida.
CCCLXVII. Com lo Senyor d’Agramunt demanà perdó a Tirant.
CCCLXVIII. Com Tirant e lo senyor d’Agramunt feren la pau.
CCCLXIX. Com lo senyor d’Agramunt demanà perdó a Plaerdemavida.
CCCLXX. Resposta que féu Plaerdemavida al senyor d’Agramunt.
CCCLXXI. Com Plaerdemavida restituí a sa senyora la ciutat ab totes les altres coses.
CCCLXXII. Resposta que fa Plaerdemavida al senyor d’Agramunt.
CCCLXXIII. Com Plaerdemavida recità a Tirant la sua fortuna.
CCCLXXIV. Consolació que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXV. Resposta que féu Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXVI. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXVII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXVIII. Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXIX. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXX. Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXXI. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant
CCCLXXXII. Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e per lo senyor d’Agramunt.
CCCLXXXIII. De les esposalles que foren fetes de Plaerdemavida ab lo senyor d’Agramunt.
CCCLXXXIV. Com Tirant ab tota la gent d’armes anà per posar siti a una ciutat on s’eren recollits tres reis.
CCCLXXXV. Com l’ambaixador de Tirant explicà sa ambaixada als reis.
CCCLXXXVI. La resposta que per los reis fon feta a l’ambaixador.
CCCLXXXVII. L’oració que Tirant féu a la sua gent d’armes.
CCCLXXXVIII. Com l’ambaixador de Tirant arribà a Contestinoble.
CCCLXXXIX. Lletra de creença que tramès Tirant a l’Emperador.
CCCXC. Com l’ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.
CCCXCI. Com l’ambaixador obtingué llicència de l’Emperador que pogués anar a fer reverència a la Princesa.
CCCXCII. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
CCCXCIII. Com l’ambaixador de Tirant se’n tornà ab la resposta de l’Emperador e de la Princesa.
CCCXCIV. Com Tirant pres la ciutat de Caramèn per força d’armes.
CCCXCV. Com l’ambaixador que Tirant havia tramès a Contestinoble se presentà davant Tirant.
CCCXCVI. Lletra que tramès l’emperador de Contestinoble a Tirant.
CCCXCVII. La relació que féu l’ambaixador a Tirant.
CCCXCVIII. Lletra tramesa per la Princesa a Tirant lo Blanc.
CCCXCIX. Com Tirant s’esmortí de sobres d’amor e dolor.
CD. Exclamació que fa Tirant.
CDI. Com Tirant donà lo regne de Fes e de Bogia al senyor d’Agramunt e a Plaerdemavida.
CDII. L’oració que fa Tirant a la gent d’armes.
CDIII. Lo sermó que Tirant féu fer als moros.
PART V Tirant torna a l'Imperi Grec
CDIV. Com foren batejats tres-cents trenta-quatre mília infels.
CDV. Com l’ambaixador Espèrcius arribà en l’illa de Sicília.
CDVI. Com l’ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.
CDVII. Com les sis naus que Tirant trametia a Contestinoble carregades de forment arribaren al port de Valona ab salvament.
CDVIII. Com Tirant partí ab tot lo seu estol de la ciutat de Contestina.
CDIX. Com lo rei Escariano féu batejar tota la gent del seu regne.
CDX. De la bona ventura que hagué lo cavaller Espèrcius.
CDXI. Requesta d’amor que fa lo cavaller Espèrcius a la donzella.
CDXII. Resposta feta per la donzella al cavaller Espèrcius.
CDXIII. Com lo cavaller Espèrcius, ab la gentil dama que havia conquistada, tornà a sos companyons.
CDXIV. Com Tirant tramès un ambaixador a l’Emperador, com ab tot lo seu estol era al port de Troia.
CDXV. Com l’ambaixador Sinegerus anà a fer reverència a l’Emperadriu e a la Princesa.
CDXVI. Com la Viuda Reposada se matà per temor de Tirant.
CDXVII. L’oració que Tirant fa a la sua gent.
CDXVIII. Com Tirant pres l’estol dels moros.
CDXIX. Lletra tramesa per Tirant a l’emperador de Contestinoble.
CDXX. Com lo bon cavaller Sinegerus tornà al camp de Tirant.
CDXXI. Lletra tramesa per l’Emperador a Tirant lo Blanc.
CDXXII. Com los moros tingueren consell e deliberaren de trametre ambaixada a Tirant.
CDXXIII. Com Tirant féu descarregar les vitualles e donà comiat a totes les fustes noliejades.
CDXXIV. Com Tirant tramès la reina de Fes a Contestinoble ab tot l’estol de les fustes que s’havia aturades.
CDXXV. Com los ambaixadors del Soldà e del Turc arribaren al camp de Tirant.
CDXXVI. La forma de l’ambaixada.
CDXXVII. Lo consell de Tirant tingué sobre la resposta de l’explicada ambaixada.
CDXXVIII. Lo vot que donà lo rei de Sicília en lo consell.
CDXXIX. Lo vot que féu lo rei de Fes per ell e per tots los altres barons.
CDXXX. Com tot l’estol de Tirant arribà al port de Contestinoble, qui portaven la reina de Fes.
CDXXXI. Les raons que passaren entre la Princesa e la reina de Fes.
CDXXXII. Resposta que fa la Reina a les doloroses paraules de la Princesa.
CDXXXIII. Rèplica que fa la Princesa a la Reina.
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.
CDXXXVIII. Com aprés feta la pau, Tirant recità a la Princesa tots los seus treballs, e aprés les grans prosperitats que havia hagudes.
CDXXXIX. Resposta que fa Tirant a les raons de la Princesa.
CDXL. Com Tirant anà a parlar ab l’Emperador.
CDXLI. Les paraules que diu l’Emperador a Tirant per contemplació de la venguda sua.
CDXLII. La resposta que fa Tirant a l’Emperador.
CDXLIII. Lamentació que fa la duquessa de Macedònia als peus de Tirant.
CDXLIV. Consolació que fa Tirant a la duquessa de Macedònia.
CDXLV. Com l’Emperador manifestà a Tirant lo que en lo seu consell era estat deliberat.
CDXLVI. La resposta que Tirant féu als ambaixadors del Soldà e del Turc.
CDXLVII. L’oració que féu l’Emperador.
CDXLVIII. Com Tirant arribà en la ciutat de Contestinoble ab los presoners, e fon rebut per l’Emperador ab honor excelsa.
CDXLIX. Com l’Emperador féu posar los presoners en lloc segur e ab bones guardes.
CDL. Com lo rei de Sicília e lo rei de Fes vingueren a fer reverència a l’Emperador.
CDLI. Resposta que fa la Princesa a Tirant.
CDLII. Com Tirant demanà llicència a l’Emperador que pogués anar a recobrar les terres de l’Imperi, e com l’Emperador, ans que partís, l’esposà ab sa filla Carmesina.
CDLIII. La crida que l’Emperador féu fer aprés que hagué esposada sa filla Carmesina.
CDLIV. Com Tirant partí de Contestinoble e ab tot son exèrcit anà per rebre lo rei Escariano.
CDLV. La lletra de creença del Soldà.
CDLVI. Lletra tramesa per lo virtuós Tirant al rei Escariano.
CDLVII. Com lo rei Escariano fon content que la Reina anàs a Contestinoble.
CDLVIII. Com Tirant ab tota la host partí de la ciutat d’Estrenes.
CDLIX. Com lo capità de la ciutat d’Estranges reté les claus e la ciutat al Cèsar.
CDLX. Paraules de consolació e d’amor verdadera que dix Tirant al duc de Macedònia.
CDLXI. Lletra tramesa per la duquessa de Macedònia al Duc, son marit.
CDLXII. Com tots los altres presoners vingueren a fer reverència al príncep Tirant.
CDLXIII. Com la reina d’Etiòpia arribà en Contestinoble e l’honor que li fon feta.
CDLXIV. Lletra tramesa per lo príncep Tirant a la duquessa de Macedònia.
CDLXV. Com lo Cèsar, aprés que fon partit de Trapasonda, cobrà moltes províncies qui eren de l’Imperi.
CDLXVI. Com l’Almirall ab triümfo de gran victòria tornà en Contestinoble, e l’Emperador per premiar-lo li esposà la filla del duc de Pera, nomenada Elisea.
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida.
CDLXVIII. L’oració que dix Tirant davant lo Corpus Domini.
CDLXIX. Lo testament que féu Tirant.
CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa.
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida.
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant.
CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant.
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant.
CDLXXV. Resposta que fa la Princesa a l’Emperadriu, mare sua.
CDLXXVI. Com la Princesa ordenà la sua ànima e volgué confessar los pecats públicament.
CDLXXVII. Lo testament de la Princesa.
CDLXXVIII. Paraules de bé morir les quals dix la Princesa en la sua fi.
CDLXXIX Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa.
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador.
CDLXXXI. Com lo rei Escariano entrà en Contestinoble e anà a fer reverència a l’Emperadriu.
CDLXXXII. Com los parents de Tirant trameteren ambaixada a l’Emperadriu que prengués a Hipòlit per marit.
CDLXXXIII. La resposta que féu l’Emperadriu als ambaixadors.
CDLXXXIV. Com lo novell Emperador se féu venir tota la gent d’armes e pagà’ls liberalment, e donà’ls comiat.
CDLXXXV. Com l’Emperador tramès lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya.
CDLXXXVI. De la molta honor que fon feta al cos de Tirant en Bretanya.
CDLXXXVII. Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu pau e lliga ab ells.
Epíleg
Autor
← Prev
Back
Next →
← Prev
Back
Next →