[Blandish's Orchids and Dave Fenner 01] • No Hi Ha Orquídies Per a Miss Blandish

L'obra duu als seus darrers extrems l'expressió d'un món infrahumà on els cops baixos, la crueltat, el gust de la violència, són el pa de cada dia: tota una fauna patològica per a la qual el crim és l'activitat normal, travessa les pàgines d'aquest llibre cenyit i dens on fermenten passions desenfrenades. Entre l'horrible Mamà Grisson que ha volgut convertir el sue fill Slim en un cap de colla que imposa la llei pel terror, i la pobre miss Blandish lliurada als capricis d'un malalt que mai no ha conegut dona, s'estén una llarga galeria de criatures sòbriament descrites que a l'aguait, com feres triomfants o acorralades, viuen un malson sense més aturador que la frenada en sec de la mort, donada i acceptada fredament. No hi ha dubte que No hi ha orquídies per a miss Blandish és un límit, i en aquests termes cal acceptar-lo encara que se'ns regirin les entranyes de disgusts...