Una confabulació d'imbècils

El protagonista d'aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l'Ignatius J. Reilly -un còctel d'Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d'Aquino pervers-, que amb trenta anys encara viu amb la seva mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de "teologia i geometria" com de "gust i decència"; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d'una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat "al mig del desori de l'existència contemporània" i embarcat en feines d'allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d'una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d'estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee; l'agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l'octogenària enfurida perquè no la jubilen...

Una confabulació d'imbècils , traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l'obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.