Les Noces Del Cel I De L’infern

Tot regirat... El bé és el cel, el mal és l'infern, diuen els religiosos. Però si el bé dels religiosos és en realitat el mal, i al revés, aleshores el cel és en realitat l'infern i l'infern el cel. Mirant amb el desig pur, amb l'ull del Geni Poètic, descobrim que al fons de l'infern hi ha el cel, però és un cel encara ocult, com Déu mateix, que és encara invisible. És enmig d'aquestes fondàries obscures que brilla el foc i la llum; d'aquesta mort puja la vida i d'aquest infern el cel. Com pot aleshores, Blake, parlar de noces entre l'un i l'altre? (Del pròleg de Segimon Serrallonga)

Segimon Serrallonga i Morer (Torrelló, 1930 - 2002), professor de la Universitat de Vic, poeta i traductor, va publicar el 1981 la versió catalana d'una de les obres més singulars de la poesia universal, Les Noces del Cel i l'Infern , del poeta i gravador londinenc William Blake (1757 - 1827), considerat el rebel per antonomàsia de la poesia anglesa. Autor i traductor, tot i la distància històrica i cultural que els separa, comparteixen la inquietud davant el poder, l'art i la religió, i les seves complexes i conflictives interrrelacions. I també, la preferència per una expressió alhora precisa i rotunda. Aquests punts de contacte potser expliquen l'extraordinària qualitat tant de la traducció com de la interpretació que l'acompanya. Segimon Serrallonga va revisar i ampliar tant l'una com l'altra poc temps abans de morir. L'obra es publica ara en la seva versió definitiva.