Log In
Or create an account ->
Imperial Library
Home
About
News
Upload
Forum
Help
Login/SignUp
Index
Tortell Poltrona i Miquel Osset Opinions d'un pallasso
Jaume Mateu i Bullich
L'artista compromès
EL MÓN DELS INICIS
Del teu barri han sorgit molts col·laboradors teus.
El teu pare, quan tu tens tres anys, es vesteix un dia de pallasso a casa, oi?
A l’escola coneixes la Montserrat Trias.
No treies molt bones notes en aquells temps.
I com et va anar amb els jesuïtes?
Vas treballar un temps a la pastisseria d’en Foix.
Allà agafes el sobrenom de Tortell.
I això de la màquina ho descobreixes a París.
El «cognom» Poltrona ve d’aquesta màquina de fer discursos.
Tot i que tu, d’apoltronat, res de res. Ets una persona molt inquieta.
De molt jove comences a fer activisme antifranquista.
Estàs, doncs, decebut del resultat de tota aquella lluita.
Què caldria fer, al teu entendre?
En aquells temps de resistència simpatitzaves amb grups contraculturals, amb grups anarquistes.
Fent servir les impremtes vietnamites.
Tot i així, comences els estudis d’electrònica i mecànica.
Això ho vas escollir tu?
En aquells inicis dels setanta, de molta efervescència política, quin era el motor que us feia moure?
El panorama ha canviat molt, és cert. Per què creus tu que, ara, a diferència del que passava llavors, als joves els costa tant emancipar-se? Tu amb vint anys et cases, amb vint-i-un anys tens el teu primer fill i saps el que vols fer, i ara tens joves de més de trenta anys encara a casa com la cosa més normal del món.
Vas fer el servei militar amb la intenció que et declaressin inútil, però no ho vas aconseguir.
No els vas convèncer perquè et declaressin inútil.
Et cases amb vint anys, quinze dies abans d’acabar la mili i al cap d’un any ja tens el teu primer fill. No tenies por?
En quin moment es va despertar la vocació de pallasso?
Comences a actuar a la Gran Orquestra Veracruz.
Hi ha un espectacle que sembla ser que et va marcar molt: el Festival Mundial del Circ al Palau d’Esports de Barcelona.
I comences unes primeres actuacions a la plaça Tetuan de Barcelona.
Combinàveu espectacle i activisme.
En aquests inicis, hi ha un viatge iniciàtic a París amb un dos cavalls, que és una cosa molt paradigmàtica de la teva generació.
Allà és on descobreixes aquest llibre que comentaves abans, d’en Fellini, que et dona la lectura política del món del circ.
Amb en Claret Papiol, que és company de barri i d’escola, neixen els Germans Poltrona i t’examines de pallasso.
T’has queixat en alguna ocasió que, de vegades, la policia o la guàrdia civil us demanava identificacions, com si fóssiu una gent perillosa.
EL MÓN DE L'ESPECTACLE
Tu reivindiques uns espectacles que no són infantils. Has volgut trencar amb aquesta idea tradicional de l’espectacle per a nens i nenes.
Aquesta gran capacitat teva d’adaptació al públic, pot ser que tingui el seu origen en aquells espectacles vostres de l’inici als barris, reproduint els problemes socials que hi havia?
Els Germans Poltrona vàreu ser, després de molts anys, els primers pallassos en català. Fins a quin punt i dónes importància a aquest fet?
Suposo que hi havia moltes complicitats amb la gent del teatre independent dels anys setanta.
L’ August Santacana…
L’any 1979 arribeu a les 100 actuacions, comenceu a tenir un reconeixement públic més extens. L’any 1980 et separes d’en Claret…
I tens molt clar que tu vols tenir el teu circ propi.
El 1981 comença la primera època del Circ Cric, a Mataró. Una etapa molt dura.
Aquesta primera època acaba aviat, el 1983.
Tu t’emprenyes i decideixes marxar cap a Itàlia. Per què a Itàlia?
Tot i que la música de circ té un origen militar.
És una bona metàfora pacifista.
El final d’aquesta primera època et deixa físicament malalt.
A la teva tornada d’Itàlia apareix la possibilitat de dirigir el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.
I comences a fer-te popular també a televisió.
Com veus la televisió d’ara?
No et sentiries còmode, doncs, fent televisió ara.
Quin és aquest virus que ho espatlla tot?
Després de la teva primera experiència amb el Circ Cric et refàs, i comencen a arribar els primers premis, el reconeixement internacional, actuacions amb Oleg Popov, amb Jango Edwards… Comença una època més dolça.
Però no deixes de fer mai espectacles a l’espai lliure, mai no abandones el carrer del tot.
Diuen que ets un gran supervisor. T’agrada controlar tots els detalls.
Tu creus que això forma part de la professionalitat, aquesta necessitat de supervisar tots els detalls?
I amb molt d’esforç.
No fa gaire vas tenir en programació el Cabaret Colouche: m’agradaria que en parlessis una mica. Per què ha estat important per a tu la figura d’en Colouche?
Els pallassos podeu arribar a ser perillosos.
Fins a quin punt va ser important per a vosaltres en Charlie Rivel?
I en Joan Brossa?
En Víctor Ammann…
La teva formació musical és autodidacta, oi?
Al llarg de la teva carrera hi ha hagut pujades i davallades, no ha estat lineal. Això enforteix?
En la ciència sembla que aquest coneixement progressiu basat en el coneixement previ és més clar que en el cas de l’art, no?
Com són les teves relacions amb els polítics?
Com t’imagines aquest circ del segle xxi que tu contribueixes a definir i a fer evolucionar?
Com t’imagines aquest circ del segle xxi que tu contribueixes a definir i a fer evolucionar?
Com és ara un dia típic per a tu?
I quan estàs de viatge?
Quan estàs fora vols tornar, i quan ets aquí vols marxar?
EL MÓN DE PALLASSOS SENSE FRONTERES
Això passa l’any 1993 i en una carta adreçada a en Quico Pi de la Serra dius «mentre actuava em vaig adonar de la utilitat del meu ofici en aquestes situacions».
També has comentat en alguna ocasió que per a tu la solidaritat seria «el que cadascú sap fer».
Pallassos va aconseguir de seguida un fortíssim suport social. Va esdevenir un fenomen mediàtic des del primer viatge.
Aquest ressò social que va tenir a l’inici, a què ho atribueixes: a la innovació de la iniciativa, a que era una guerra molt propera…?
I quina és la clau del manteniment de Pallassos després de tants anys?
Un dels casos més extrems de les vostres actuacions pel món amb Pallassos Sense Fronteres és el de Gaza, on hi vàreu incloure un número amb simulació de bomba.
Aquesta simpatia i admiració teva pel món àrab va portar a que decidíssiu que el vostre següent fill es diria Luara, que en àrab vol dir «tresor».
En alguns d’aquests viatges pel món has dit «la vida irreal és la que portem aquí».
Pot ser que en tots aquests viatges hi hagi també una part de recerca de l’autenticitat?
La guerra de Bòsnia, aquella a la qual s’hi podia arribar amb cotxe, podria arribar aquí?
No estem vacunats contra tot allò?
Pallassos va servir també per dignificar la professió?
I els teus fills?
És recomanable que tota la família participi del mateix projecte?
Com veus el futur de Pallassos sense Fronteres? Es pot mantenir la fórmula o s’ha de canviar?
Quan torneu als llocs on heu actuat abans, què canvia?
Com va ser l’experiència de Costa d’Ivori?
Ha de ser impactant actuar davant d’aquest públic.
I l’experiència a Sierra Leone amb el Barça?
I al Brasil…
En algun moment has dit, en veure els nens dels camps de refugiats, que aquests nens «estan marcats per tota la vida». Què podem esperar d’uns nens que sobreviuen als camps de refugiats?
Com podem fer tasca preventiva?
I nosaltres, els que no ens dediquem a tot això?
En algun dels viatges pel món t’indignaves quan veies la gran distància que hi ha entre els que tenen poc i els que tenen molt. De què creus que ens hauríem de desprendre i de què no, al teu parer?
Tu has rebut molts premis al llarg de la teva trajectòria. Quina importància els dónes?
EL MÓN ON VIVIM
Cap a on creus que haurien d’anar ara? Influir en els partits polítics? Fer un nou partit polític?
Ho veus, doncs, com una oportunitat.
I com ho reformularies tot això? Com hauria de ser la política?
Amb el temps et fas més radical.
Tu ets, doncs, un més dels indignats.
Molt probablement tu has posat alguna llavor a tot això amb la teva concepció socialment compromesa del món de l’espectacle.
Darrerament has fet un espectacle sobre la mort. Què és per a tu la mort?
Ets creient?
Creus que les religions serveixen per alguna cosa?
Encara que les puguis viure íntimament?
El futbol, és l’opi del poble?
En què ha canviat el món?
Quina és la principal malaltia de la nostra societat?
I per fer aquest canvi, ens calen líders?
L’ Arcadi Oliveres, és un líder dels indignats?
Menys dirigits.
I el paper de la Xina en tot això?
I aquí també, no?
Estalvien molts diners els xinesos…
Donava diners perquè tornessin de seguida.
La violència, és sempre rebutjable?
Què creus que s’hauria d’aprendre a l’escola i que ara no s’ensenya?
Durant un temps va semblar que el govern mundial era una fita desitjable i que podia posar ordre dins el desgavell. Després de la crisi de Nacions Unides, ho creus viable? O han de ser les accions locals aquelles que han de canviar realment les coses?
El concepte de govern mundial sí, però no com està dissenyat a hores d’ara.
Els xinesos posen el seu país al centre dels mapes. Els mapes expressen una visió del món, la que tu vols que imperi.
Quins altres opis hi ha, a més del futbol?
Quin ha estat el principal aprenentatge dels teus viatges?
Ulisses tornava a un lloc que ja no era el mateix que havia deixat.
Tot i que alguna cosa ja n’has dit abans, m’agradaria que diguessis quina opinió tens d’aquest debat entorn a la memòria històrica.
Aquesta actuació a la Escuela Mecánica de la Armada, devia ser una actuació molt impactant.
Potser hi ha més gent del que et penses, que sent això.
S’ha d’exportar aquest model de democràcia nostra a l’Àfrica, o hem de deixar que facin el que vulguin i deixar de donar lliçons?
Creus que funciona la cooperació al desenvolupament?
Quines fites tens per endavant?
Com t’agrada que la gent es recordi de tu?
← Prev
Back
Next →
← Prev
Back
Next →